dijous 16 d’abril de 2009

L'educació

El franquisme considerava l’escola com un espai de reproducció dels esquemes del règim. L’alumnat era un conjunt passiu de persones a adoctrinar. La seva veu no era tinguda en compte per un sistema repressiu basat en la violència física, verbal i simbòlica. Tot estava pensat per reforçar patrons sexuals (home - dona), de classe social i d’ideologia política. Nois i noies rebien una educació diferent. Les noies eren convençudes que el seu futur era la reproducció, la família, la llar, l’atenció als infants i al marit. Els nois assumien la passivitat social sota el camuflatge del patriotisme: ser un bon espanyol comportava la renúncia a la crítica, a la voluntat individual, als propis desitjos o a l’elecció del propi futur.

“Doncs em vaig quedar en l’escolarització (elemental) perquè jo volia fer batxillerat i estudiar infermeria, però la guerra em va enganxar just en l’escola i no vaig poder fer el que jo volia.
Lluïsa de Rubinat. Barcelona, 1919
Entrevistadora Gemma Bartolomé2006.

“Els mestres eren severs. Quan volien castigar a algú, agafaven una barra de fusta (...) i ens donaven a les mans. Alguns nens feien trucs, agafaven un all i el fregaven a la barra, quan el professor anava a pegar algun alumne, la barra es trencava.”

Josep Mª Segura. Narros (Sòria), 1932
Entrevistadores: Alba Segura i Marta Edo.

“Yo asistí a clase hasta los 14. En las clases había mucho respeto y allí se iba a estudiar y no a pasar el rato o a conocer gente como ahora”(...) Mi colegio era religioso y unas tres veces al día nos hacían decir el padrenuestro y cantar el himno de Franco llamado “Cara al sol” con la mano levantada.”

Ángeles García. Badajoz, 1923
Entrevistador: Ruben Garrido., 2007

“Muchos profesores pasaban más hambre que nosotros los alumnos (...). Solo teníamos una enciclopedia. En ese libro estaban todas las asignaturas juntas. Con un cuaderno y un bolígrafo aprendíamos más que ahora.”

Ignacio Garrido. Villalcázar de Sirga (Palencia), 1936
Entrevistador: Ruben Garrido., 2007

“Había muchos piojos, yo veía cómo se les caían de la cabeza a mis compañeros.”

Manuel López. Martos (Jaén), 1933
Entrevistadores: Carolina i Yolanda Díaz, 2007

“Yo no fuí al colegio, cuando fuí a la guerra no sabía leer ni escribir ni hacer cuentas.”

Rufino Puente. Palencia, 1916
Entrevistador: Ruben Garrido,2007

“Los profesores de mi escuela, aunque cueste creerlo, no pegaban nunca, excepto una profesora que sí solía repartir.”

Mari Cruz Riaño. Palencia, 1936
Entrevistador: Alex Pérez, 2007

“Els nens escrivien, mentre nosaltres feiem “labor”. Cada setmana fèiem religió. Agafàvem el rosari i resàvem dos cops per setmana(...). No em sap greu d’haver-ho fet, perquè ara encara ho faig servir. Quan sóc sola aquí, a casa, reso.”

Teresa Almirall. Masquefa, 1924
Entrevistadores: Laura López i Goretti España, 2007

“Vaig anar a l’escola Nacional fins als 14 anys Ensenyaven molt be a brodar, cantar,... Anàvem vestides amb una bata blanca i un llaç carbassa al coll. Els nois anaven a un altre escola. Consol Bosc L’Hospitalet de Llobregat, 1936 Entrevistadora: Mireia Yeste i Irene Torres 2007
“Anàvem vestits amb bata a ratlles. Les nenes i els nens estudiàvem el mateix, excepte les feines de casa com cosir, brodar,... Els càstigs eren durs. Ens pegaven o no ens deixaven anar a dinar a casa.”

Joaquim Fabregat. L’Hospitalet de Llobregat, 1931
Entrevistadora: Mireia Yeste, i Irene Torres, 2007

“Si que fui a la escuela, yo sabía leer y escribir muy bién. Era privilegiada porque no todo el mundo podía permitirse el lujo de asistir a clase”. “La maestra se llamaba Doña Victoria, y era más mala que un dolor. Era muy autoritaria y se tenía que hacer lo que ella mandaba, era terrible.”

Rosario Cañete. Luque (Córdoba), 1927
Entrevistadores:Vega Moner i Anna Sorribes, 2007

“Llevábamos un “baby” o como le llamais aquí una bata. Mi madre, la pobre, cada noche la lavaba y por la mañana ya estaba limpia: madre no hay más que una.”

José María Cabello. Escacena del Campo, 1921
Entrevistadores: Ainhoa Acordagoitia i Maria Barrera, 2007

“Vaig haver de deixar l’escola, i simplement acompanyava a la meva germana i l’anava a buscar, ja que jo havia de treballar. Ella em donava molta enveja (...) però la família necessitava diners i em vaig haver de posar a treballar.”

Rosa Ferrer. Collblanc (Barcelona), 1922
Entrevistadors: Èric Cabero i Adrià Morales, 2007

“En la primera escuela a la que fui, en Balde, mi profesor se llamaba Don Paulino, que Dios le tenga donde se merezca, lo pasé muy mal(...). Don Paulino trataba mal, pegaba, sobretodoa los niños que sus padres habían muerto o matado por votar a las izquierdas(...). Cogía a los alumnos entre las piernas de él, y con una rama de olivo les pegaba.”
Ramon Cordero. Guadalupe (Extremadura), 1935
Entrevistadores: Susana Cordero i Luna Alcaraz, 2007

0 comentaris: