El franquisme considerava l’escola com un espai de reproducció dels esquemes del règim. L’alumnat era un conjunt passiu de persones a adoctrinar. La seva veu no era tinguda en compte per un sistema repressiu basat en la violència física, verbal i simbòlica. Tot estava pensat per reforçar patrons sexuals (home - dona), de classe social i d’ideologia política. Nois i noies rebien una educació diferent. Les noies eren convençudes que el seu futur era la reproducció, la família, la llar, l’atenció als infants i al marit. Els nois assumien la passivitat social sota el camuflatge del patriotisme: ser un bon espanyol comportava la renúncia a la crítica, a la voluntat individual, als propis desitjos o a l’elecció del propi futur.
“Els mestres eren severs. Quan volien castigar a algú, agafaven una barra de fusta (...) i ens donaven a les mans. Alguns nens feien trucs, agafaven un all i el fregaven a la barra, quan el professor anava a pegar algun alumne, la barra es trencava.”
Entrevistadores: Alba Segura i Marta Edo.
“Yo asistí a clase hasta los 14. En las clases había mucho respeto y allí se iba a estudiar y no a pasar el rato o a conocer gente como ahora”(...) Mi colegio era religioso y unas tres veces al día nos hacían decir el padrenuestro y cantar el himno de Franco llamado “Cara al sol” con la mano levantada.”
Entrevistador: Ruben Garrido., 2007
“Muchos profesores pasaban más hambre que nosotros los alumnos (...). Solo teníamos una enciclopedia. En ese libro estaban todas las asignaturas juntas. Con un cuaderno y un bolígrafo aprendíamos más que ahora.”
Entrevistador: Ruben Garrido., 2007
“Había muchos piojos, yo veía cómo se les caían de la cabeza a mis compañeros.”
Entrevistadores: Carolina i Yolanda Díaz, 2007
“Yo no fuí al colegio, cuando fuí a la guerra no sabía leer ni escribir ni hacer cuentas.”
Entrevistador: Ruben Garrido,2007
“Los profesores de mi escuela, aunque cueste creerlo, no pegaban nunca, excepto una profesora que sí solía repartir.”
Entrevistador: Alex Pérez, 2007
“Els nens escrivien, mentre nosaltres feiem “labor”. Cada setmana fèiem religió. Agafàvem el rosari i resàvem dos cops per setmana(...). No em sap greu d’haver-ho fet, perquè ara encara ho faig servir. Quan sóc sola aquí, a casa, reso.”
Entrevistadores: Laura López i Goretti España, 2007
“Vaig anar a l’escola Nacional fins als 14 anys Ensenyaven molt be a brodar, cantar,... Anàvem vestides amb una bata blanca i un llaç carbassa al coll. Els nois anaven a un altre escola. Consol Bosc L’Hospitalet de Llobregat, 1936 Entrevistadora: Mireia Yeste i Irene Torres 2007
“Anàvem vestits amb bata a ratlles. Les nenes i els nens estudiàvem el mateix, excepte les feines de casa com cosir, brodar,... Els càstigs eren durs. Ens pegaven o no ens deixaven anar a dinar a casa.”
Entrevistadora: Mireia Yeste, i Irene Torres, 2007
“Si que fui a la escuela, yo sabía leer y escribir muy bién. Era privilegiada porque no todo el mundo podía permitirse el lujo de asistir a clase”. “La maestra se llamaba Doña Victoria, y era más mala que un dolor. Era muy autoritaria y se tenía que hacer lo que ella mandaba, era terrible.”
Entrevistadores:Vega Moner i Anna Sorribes, 2007
“Llevábamos un “baby” o como le llamais aquí una bata. Mi madre, la pobre, cada noche la lavaba y por la mañana ya estaba limpia: madre no hay más que una.”
Entrevistadores: Ainhoa Acordagoitia i Maria Barrera, 2007
“Vaig haver de deixar l’escola, i simplement acompanyava a la meva germana i l’anava a buscar, ja que jo havia de treballar. Ella em donava molta enveja (...) però la família necessitava diners i em vaig haver de posar a treballar.”
Entrevistadors: Èric Cabero i Adrià Morales, 2007



0 comentaris:
Publica un comentari