El treball i les condicions laborals

Les condicions de treball de l’economia franquista venien marcades per la precarització general, per la reducció de les dones a uns àmbits laborals molt concrets i poc valorats, per l’explotació d’una patronal protegida pel sistema i per la negació dels drets més elementals de la classe treballadora. Els sindicats de classe no tenien sentit per al franquisme, i per això va crear el Sindicato Vertical, on suposadament la identitat espanyola feia convergir els interessos de patrons i obrers. Una mostra més, per tant, de l’endarriment del règim, a la qual s’hi sumava la repressió de tipus econòmica.

“Treballava al camp i de paleta, la meva família necessitava diners i també vaig acabar molt aviat l’escola. Sí, les condicions de treball eren bastant dures, treballaven moltes hores al sol, amb poc menjar i agua i amb un sou molt baix, però no podiem demanar més en aquella època. L’horari laboral en teoria era l’establert pel govern, però l’amo no feia cas i ens obligava a treballar més hores pels mateixos diners”

Ramón Baldovi Martínez. València, 1927
Entrevistadors: Sergio Baldoví i Xavi Moreno,2006.

“Aspiracions poques, només tenien aspiracions els que teníen diners, que podíen pensar en anar a estudiar a Barcelona. Jo havia d’ajudar a casa. Vaig començar a treballar amb 13 anys a la fàbrica de cotó del poble. Estava 8 hores al dia i cobrava 35 pessetes a la setmana que les hi donava a la meva mare que era qui ho administrava. Les condicions de treball no eren dolentes, però quan venia un inspector, a tots els nens ens fèien sortir corrents per la part del darrere de la fàbrica, on hi havia un reg perquè ens amaguéssim. Però els nens haviem de seguir treballant, perquè hi havia molt poca mà d’obra, havien molts presos i molts morts.”

Lluïsa Ferrando. Barcelona, 1919
Entrevistadora: Irene Ibáñez, 2006.

“Vaig fer de telefonista del meu poble .Treballava tots els dies excepte el diumenge, que anava a l’església. Tenia una jornada de 12 hores”.

Teresa Farré Roca. Llaure (Lleida), 1928.
Entrevistadores: Carmen Spulnik i Iris Rodriguez, 2007

“A la fàbrica tocaven una sirena i si en cinc minuts no eres fora, et treien els diners”.

Mª Lluïsa Ferrando. Hostafranchs (Barcelona),1920.
Entrevistador: Enric Pellicer.

“En l’aspecte laboral, tots teníem les mateixes tasques: recollir les llavors, plantar-les, regar-les... Una vegada finalitzava la jornada, la dona havia de seguir treballant per la seva família, netejant o cuinant; l’home se’n anava a dormir i així acabava la seva feina.”

Josefina Pérez. Lleida, 1928.
Entrevistador: Ruben Garrido, 2007.

“ Aprendí a tejer y entré en la fábrica de tejidos a los 16 años. Allí estuve 14 años hasta que me casé y mi marido me dijo que lo dejara (...). Trabajaba des de las cinco de la mañana hasta la 1 de la tarde. No hablábamos, no opinábamos”.

Mari Cruz Riaño. Palencia, 1936.
Entrevistador: Alex Pérez, 2007

“Cobrava un ral i treballava des de que sortia el sol fins que es posava”.

José Roca. Lópera (Jaén),1921.
Entrevistadora: Lídia Laserna, 2007

“La meva feina era fregar, però no com ara, sinó de genols a terra i frotant. Em donaven cada dia 1 duro, un vas de llet i un croissant”.

Remei Tatjer. Sant Just Desvern (Barcelona), 1922.
Entrevistador: Ruben Garrido, 2007

“Als 7 anys vaig entrar a treballar a una fàbrica tèxtil.”

Francesc Valls. St Vicenç dels Horts, 1910.
Entrevistadors: Nerea Cazorla i Fede Davicino, 2007

“A los 8 años empecé a trabajar de lechero. En Guadalupe no había futuro para nadie y me fuí a Catalunya. Primero fui yo solo a buscar trabajo, a los dos días encontré uno en una empresa que fabricaba plástico”.

Ramon Cordero. Guadalupe (Extremadura), 1935.
Entrevistadores: Susana Cordero i Luna Alcaraz, 2007.

“Encara no tenia l’edat legal per treballar(fàbrica ); així que un dia ens van tancar a unes quantes nenes a una habitació perquè va venir un revisor(...). Ens vam passar unes hores allà tancades fins que va marxar el revisor.”

Teresa Almirall. Masquefa, 1924.
Entrevistadores: Laura López i Goretti España, 2007

“Vine a Barcelona a los 30 años, trabajaba en una casa buenísima (sirviendo). Me vine a Barcelona porque en mi pueblo no había más que campos."

Rosario Cañete. Luque (Córdoba), 1927.
Entrevistadores:Vega Moner i Anna Sorribes 2007

“A los 12 años me incorporé al mundo laboral por necesidad econòmica. Cobraba 3,5 pesetas. Generalmente los terratenientes nos trataban bién, pero había otros que eran malos. Salíamos de casa antes de que saliera el sol y teníamos que andar 12 Km para llegar al trabajo”.

José María Cabello. Escacena del Campo, 1921.
Entrevistadores: Ainhoa Acordagoitia i Maria Barrera, 2007

"Amb 9 anys vaig tenir el meu primer treball, en una fàbrica de ninots de guix. Tenia un horari de 8 a 14 hores(...)Després a una fàbrica de filatura, on només hi treballaven dones, ja que el procés de filatura requeria de mans àgils i petites com les de les nenes..Als 23 anys em vaig casar, i quan les dones es casaven ja no les volien treballant a les fàbriques.”

Florentina Agüera. L’Hospitaet, 1935.
Entrevistador: Marc Roca, 2008