El franquisme

El règim franquista, en ple segle XX, va recórrer a la justificació medieval del poder diví per legitimar-se. La fórmula Francisco Franco, caudillo de España por la gracia de Dios s’inspirava en el record nostàlgic de l’Espanya dels Reis Catòlics, intentant actualitzar la grandesa d’un imperi perdut. La doctrina nacionalcatòlica va casar els interessos de l’Església catòlica i la dictadura, per exemple, en terrenys com l’educació, l’ordre social o la vida privada. D’aquesta manera, l’espai íntim de les persones quedava vulnerat i sota sospita permanent.

“La meva opinió és negativa respecte al règim, ja que ho vam passar força malament. No hi havia llibertat per a res i ens sentiem molt oprimits per tot en general. Jo i la meva família no podiem parlar la nostra llengua ja que stava prohibida, no ens podiem reunir als carrers gran quantitat d’amics perquè si no la policia ja sospitava de nosaltres, no es podia parlar de política...Va ser una època per oblidar. La meva família, referint-me als meus fills i la meva dona, dintre de tot no ho van passar malament perquè no estavem gaire involucrats en moviments reivindicatius, però sí que tenia amics i coneguts que van patir la repressió del moment.”

Ramón Baldovi Martínez. València, 1927
Entrevistador: Sergio Baldoví i Xavi Moreno2006.

“En aquella època bàsicament ens informavem per la ràdio, per les emisores que eren legals, excepte quan anavem a casa de la meva sogra , la qual punxava l’emisora il.legal emesa des de França, on els exiliats donaven una informació més pròxima a la realitat que no pas els del règim. Informar-se en aquella època a través dels mitjants de comunicació del règim era una tonteria des de el meu punt de vista"

Ramón Baldovi Martínez. València, 1927
Entrevistador:Sergio Baldoví i Xavi Moreno2006.

“Vivíem molt oprimits, sobretot els catalans, ja que ens fèien la vida impossible, pel fet tant sols de ser català. No podies parlar enlloc amb català, només en l’àmbit familiar i sobretot que no et sentís un veí franquista i no et denunciés”.

Lluïsa de Rubinat. Barcelona, 1919
Entrevistadora: Gemma Bartolomé, 2006

“Yo he vivido a gusto durante el franquismo. Mi padre era militar y teníamos pan. Muchas veces me sobraba para dos o tres días. Durante el franquismo yo vivía más tranquila, salía a la calle y nos podíamos estar hasta tarde porquè nadie te molestaba”
“Ojalá a mi me hubiera tocado vivir en otra època, no en la de Franco, que la mujer no era nada, sólo servía para coser, fregar y criar hijos y el hombre era el macho de la casa”.

Antonia Rodríguez. Sevilla, 1935
Entrevistador: Ruben Garrido

“Hi havia molta gana i anàvem a robar perquè no podíem menjar”.

Mª Lluïsa Ferrando. Hostafranchs (Barcelona)1920
Entrevistador: Enric Pellicer

“Había unas cartillas de racionamiento que eran de color verde. Llegaban los “grises”, que salían de un horno con maletas de cuero negro, llenas de bollos y se lo vendían a los estraperlistas que estaban escondidos en los porticones”.

Manuel Fernandez. Sevilla, 1936
Entrevistador: Ruben Garrido, 2007

“Els pobres duien espardenyes, la gent normal tenia un parell de sabates i els rics tenien més d’un parell de sabates”

Maria Güell
Entrevistadora: Caterina Pedregal, 2007

“Va ser pitjor la postguerra, a la guerra encara hi havia menjar, però durant la postguerra, la gent anava a dormir sense menjar. Va haver gent que es va arribar a menjar les pells de les patates bullides.”

Joaquim Fabregat. L’Hospitalet de Llobregat, 1931
Entrevistadora: Mireia Yeste i Irene Torres, 2007

“Es cierto que pasamos hambre y muchas calamidades, pero yo viví bién (...) Antes había mucha más seguridad y no habían atracos ni asesinatos y por eso mismo yo apoyo el franquismo, por su seguridad y protección”.

Ignacio Garrido. Villalcázar de Sirga (Palencia)1936
Entrevistador: Ruben Garrido., 2007

“La política era com si no existís. La meitat, no en parlàvem, l’altre meitat ni opinava, només la gent amb cultura s’implicava, parlava de política,...”

Consol Bosc. L’Hospitalet de Llobregat, 1936
Entrevistadora: Mireia Yeste i Irene Torres,2007

“Comprábamos aceite y trigo en el estraperlo, se lo comprábamos a los empleados de RENFE”. Rufino Puente. Palencia, 1916
Entrevistador: Ruben Garrido,2007

“Ells menjaven, i nosaltres estàvem afamats”

José Roca. Lópera (Jaén)1921
Entrevistadora: Lídia Laserna, 2007

“Como mi padre era presidente de la oficina de colocaciones obrera, hoy se llama UGT, lo metieron en la cárcel 2 años. Como yo era hijo de un republicano, lo pasé mal, muy mal”.

José Pizarro, 1931. Garrovillas (Càceres)
Entrevistador: David Gonzalez Pizarro, 2007

“ Si protestaves, et pegàven.(...). Quan hi va haver la vaga de tramvies vaig rebre un cop quan anava al banc a treballar, van venir els “grisos”, i van començar a repartir i em van donar”.

Joaquim Fabregat. L’Hospitalet de Llobregat, 1931
Entrevistadores: Mireia Yeste i Irene Torres, 2007

“El hombre siempre estaba en el bar mientras la mujer estaba encerrada en casa”. “Mi padre era guarda civil. Recuerdo que de pequeña no me dejaban ir con una niña porque su padre era rojo,(...). A mi familia se le tenía un gran respeto, ya que éramos de los altos cargos del pueblo, por debajo del alcalde, del médico y del párroco, que en aquel momento eran los que mandaban”.

Mari Cruz Riaño. Palencia, 1936
Entrevistador: Alex Pérez, 2007

“Els terratinents del meu poble eren tan catòlics que no volien vendre les terres properes a la platja per evitar que vinguessin turistes. Deien que aquesta gent oblidava els valors de l’església”.

Pepita Salvat. Ferral (Tarragona)
Entrevistadores: Elisabet Martí i Lorena Quero, 2007

“Vivia prop del port de Barcelona. Un dia van arribar al port unes caixes molt grans. Jo, amb uns 10 anys, vaig aconseguir treure una caixa de tabac i llet en pols. Gràcies a això, vem poder viure un temps”.

Remei Tatjer. Sant Just Desvern (Barcelona) 1922
Entrevistador: Ruben Garrido, 2007