El franquisme: la ideologia

El sistema de partit únic defineix qualsevol règim dictatorial, també el del franquisme, amb la Falange. El tall de la Guerra Civil explica, en bona part, la polarització política de l’antifranquisme, ja des de 1939 mateix. L’activisme polític va quedar, en conseqüència, reclòs en la dificilíssima clandestinitat o en el llunyà exili. Tanmateix, la resistència al règim va ser constant durant tota la cronologia dictatorial amb episodis que van de la tragèdia a l’èpica.

“Estava afiliada a la CNT, com tota la família. El meu pare va estar desterrat a València 5 anys”.

Mª Lluïsa Ferrando. Hostafranchs (Barcelona)1920
Entrevistador: Enric Pellicer

“Érem d’ideologia d’esquerres. Per aquest fet vam patir molt. Al meu pare, pel simple fet de ser d’aquesta ideologia, els dirigents franquistes el val afusellar. Fins i tot a mi em van empresonar durant un any, sent jo molt jove, pel mateix motiu”.

Maria Andrés. Terol, 1920
Entrevistadores: Alba Sospedra i Stefanie Engel

“Vaig haver de formar part de la “Falange” per obligació, anàvem vestides amb un uniforme blau, fèiem “desfiles” i cantàvem el “Cara al sol” .

Roser Blanch. Sants-Barcelona, 1928
Entrevistadors: Marc Segura i Alberto Silla

“Allí en mi pueblo había un centro de izquierdas donde enseñaban y charlaban, mataron a mucha gente que pertenecía a ese centro por ser republicanos. Estaban un padre y sus dos hijos en su casa y a los tres los sacaron a la calle a matarlos, no habían hecho nada, tan solo eran republicanos”.

Rosario Cañete. Luque (Córdoba), 1927
Entrevistadores: Vega Moner i Anna Sorribes, 2007

“Mi padre fue fusilado por los nacionales por haber votado a las izquierdas. Había que votar a las derechas o a las izquierdas y él votó a los que mejoraban la vida del obrero, a las izquierdas, que era la Rrepública. Murió cuando yo tenía un año y medio”.

Ramon Cordero. Guadalupe (Extremadura), 1935
Entrevistadores: Susana Cordero i Luna Alcaraz, 2007

“Allí en Villamanrique, en mi casa, estuvieron dos refugiados, eran de Toledo, aún nos hablamos”

Natividad Patón. Villamanrique (C. Real), 1935
Entrevistadora: Marina Coronado, 2008

“Amb 19 anys vaig anar a lluitar al front. L’excitació a la guerra era màxima, guardàvem el conyac per anar a lluitar. Les mateixes persones del meu bàndol ens posaven una pistola al cap obligant-nos a lluitar”.

Josep Rigol. Corbera de Llobregat, 1917
Entrevistadora: Noèlia Nueva, 2008