La repressió de la postguerra

La dictadura franquista va ordir un sistema totalitari centrat en la figura del general Franco. Aquest sistema se sustentava sobre una base d’arrel econòmica –de l’autarquia al desarrollismo, i una altra de politicomilitar. En ambdues vessants, la repressió del règim dóna prou mostres de la seva immensa brutalitat i de la nul·la consideració pels Drets Humans més fonamentals, com el dret a la vida, les llibertats d’opinió i expressió o l’intent de genocidi cultural perpetrat contra tot allò diferent de l’Espanya castellana.

“No, no la vaig patir la repressió i vaig ser molt afortunat, encara que més d’algun cop sí que havia rebut més d’alguna advertència per part de la policia, ja que m’acusaven de roig, però res més important que això. El que sí que va patir una duríssima repressió per part dels cossos d’ordre franquistes va ser el marit de la meva cunyada, ja morta. Era republicà i molt reivindicatiu i realitzava “mitings” a la sala d’actes del poble, a favor de la república i els seus ideals i criticava al règim. El van enxampar i per parlar més del compte li van tallar la llengua i un cop tallada la llengua el van enviar al camp de fusellament i va rebre un tret al cap, tot això durant el temps de la guerra,concretament al juliol del 38”

Ramón Baldovi Martínez. València, 1927
Entrevistador: Sergio Baldoví i Xavi Moreno, 2006.

“ Hay gente que moría porquè sí, sin ser de ningun patido, otros se vengaban de sus vecinos acusándolos, con lo cual eran fusilados”.

Mari Cruz Riaño. Palencia, 1936
Entrevistador: Alex Pérez

“Em van estar a punt d’afusellar perquè jo escribia en el diari “El mundo obrero”.

María Valverde. Fuengirola (Màlaga), 1915
Entrevistadors: Cristina Huguet i Manu Espinar, 2007

“Una cosina meva es va quedar embarassada i la seva mare no la deixava viure, la insultava, i això que era major d’edat.En aquell temps això era pecat mortal”.

Consol Bosc. L’Hospitalet de Llobregat, 1936
Entrevistadora: Mireia Yeste,i Irene Torres,2007

“Quan parlava català molta gent se’n reia i em mirava malament. Em feia ràbia sentir-me despreciada en la meva pròpia terra”.

Maria Güell.
Entrevistadora: Caterina Pedregal, 2007

“Durant la monarquia les classes eren en castellà, era obligatori donar les gràcies a Deu tot cantant al principi i al final de la classe”.

Pepita Salvat. Ferral (Tarragona)
Entrevistadores: Elisabet Martí i Lorena Quero, 2007

“Si havíem d’anar a algun lloc els hi deia a les meves nenes que no parlessin català, però aquí al poble, com tots érem catalans,... Si anàvem a alguna oficina, llavors parlàvem el castellà com es podia”.

Teresa Almirall. Masquefa, 1924
Entrevistadores: Laura López i Goretti España, 2007

POSTGUERRA

El règim dictatorial va encetar-se amb una duríssima època de postguerra. La fam, la malaltia i la por van ser els eixos fatals sobre els quals va haver de girar la vida quotidiana durant tota la dècada dels anys quaranta i bona part dels cinquanta. Així, la desnutrició general, malalties com la tuberculosi o la disenteria i la desatenció mèdica bàsica van acabar causant estralls enormes en la societat catalana i espanyola d'aquells difícils anys.